ÇO DE loc.

Allò de, allò d'en, la propietat de.

V. Cp. el s. mallorquí son (ço'n, ço d'en) designant una heretat, possessió o patrimoni rústic.

"E si algu, per malicia, vol tenir ço de l altre, fer l an venir a la cort, e, sia qui s vulla, sabuda la veritat, fer li han levar lo braç en alt... fins que l altre sia pagat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.796, cap. XXVIII

"It. Que tot hom qui tayl mayols en ço d altre, que sian nodrits, que pach de die .v. sous e de nit .x. sous."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393